Presentació del llibre “Hablamos diferentes idiomas pero una misma lengua” al Solidarity Park

Eduard Amouroux, Roc Blakblock (autor del mural), Lourdes Prades, Ramon Naya i Francie Cate-Arries davant del mural de Roc en record de l'enfonsament del 'Ciudad de Barcelona' a Malgrat de mar al 1937

Dins del marc del “Solidarity Park 2024”, celebrat a Malgrat de Mar des del 31 de maig fins el 2 de juny de 2024, l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya va participar el 31 de maig de 2024 per la tarda en la presentació del llibre “Hablamos diferentes idiomas pero una misma lengua” amb la participació dels seus autors, Lourdes Prades i Ramon Naya, acompanyats per Francie Cate-Arries (directora de la col·lecció “El faro de la memoria” que publica la Universidad de Cadiz) i d’Eduard Amouroux, president de l’Amical.

Els autors van narrar el procès des de que van detectar la manca de treballs sobre multilingüisme, pel que van decidir crear una exposició específica, passant per la trobada amb Francie Cate-Arries a Albacete, que els propossa el desenvolupament d’un llibre, fins les dificultats per obtenir, buidar, analitzar i catalogar cartes, revistes, diaris, cartells i tot tipus d’informació sobre llengües als diferents arxius que van consultar.

Cal destacar que una de les majors dificultats que van abordar les Brigades, va ser el nivell d’analfabetisme dels interbrigadistes pel que van encetar campanyes d’alfabetització, amb crides constants per afavorir l’escriptura de correspondència, periòdics murals i en paper, còmics com en “Makuto y Canuto”, etc. Tot això en un context on mancaven educadors i calia treballar amb la cooperació de tothom que hi pogués col·laborar.

Les estratègies immersives a la llengua, van ser moltes, concursos per descobrir faltes d’ortografia en textos, creació de llenguatges de símbols específics per cobrir necessitats militars o bé sanitàries ja que en aquests entorns, al coneixement d’un símbol et podia salvar la vida.

Les Brigades Internacionals també van haver de treballar per superar el rebuig d’una part de la població civil que no van entendre que les seves poblacions s’omplissin d’estrangers amb llenguatges i costums diferents a les seves i per això van organitzar activitats esportives o infantils i van obrir els seus serveis sanitaris i educatius a la població civil.

“Hablamos diferentes idiomas pero una misma lengua” és una obra treballada rigorosament que al mateix temps ens sorprèn per la quantitat anècdotes i històries sorprenents d’un temps molt difícil.