El diumenge 13 d'abril de 2025, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va tornar a celebrar el día de la República fent un homenatge als i a les Brigadistes Internacionals morts/mortes a Mataró al 1938 i inicis de 1939, al cementiri dels Caputxins.
Com ja ha pasat en els darrers anys, van convidar a participar a la nostra entitat, l'Amical de les Brigades Internacionals de catalunya, que va estar representada per l'Antoni Vicente, secretari de l'associació, que va llegir les següents paraules:
 |
| Antoni Vicente (esquerra) i Pablo Morales (CRMHM) |
Amigues, amics, camarades,
En primer lloc vull agrair al Grup de Recerca del la Memòria Històrica de Mataró que ens hagueu convidat a participar en aquest homenatge als i les brigadistes internacionals i us vull traslladar la salutació del nostre President l’Eduard Amouroux.
El memorialisme ens uneix pels nostres sentiments, emocions, dolors i la tendresa cap aquelles persones que ho van donar tot perquè nosaltres fóssim lliures.
Avui mostrem el nostre respecte i reconeixement cap a totes aquelles persones, que romanen enterrades en les fosses comunes del Cementiri dels Caputxins de Mataró i de dir-los que mentre nosaltres siguem vius, la lluita contra el feixisme continuarà.
GRMH i l’ABIC som la mateixa cosa perquè ens uneixen els valors, les emocions, la perseverança i la idea de que el coneixement del passat ens permet construir un futur millor.
També vull agrair la presència de les entitats, partits i persones que heu vingut pel record de les Brigades Internacionals.
Els valors
Entre les persones que formaven part de les Brigades internacionals hi havia de tot, com en qualsevol grup humà però en totes elles prevalia amb força un conjunt de valors:
- L’internacionalisme, la idea que l’ésser humà té un valor universal, que les fronteres són línies imaginàries i què la humanitat s’ha de relacionarr en germanor.
- L’empatia, el comprendre que el patiment de l’altre, acabarà sent nostre, que no podem romandre passius a barbaritats com les que veiem a Gaza, perquè l'horror que viu el poble palestí, també ha de ser als nostres cors.
- La responsabilitat dels brigadistes al entendre que el futur del mon havia d’estar en mans del poble organitzat, que no podien refiar-se únicament de les nacions i superestructures polítiques. Què calia aportar l’esforç personal a la lluita col·lectiva.
- Sobre la igualtat, les Brigades ens mostraren que les persones podem compartir-ho tot, independentment del color de la pell, del gènere, nacionalitat, religió, llengua o nivell cultural.
Les dones vareu ser determinants en l’atenció mèdica, logística, alimentació, alfabetització i també en el combat.
Sobre el dolor que va viure a Barcelona a 1936 - Valentine Ackland - Poetessa i Brigadista Británica.
No us fixeu en el per què ni en el com, no pregunteu més enllà del que us cal d'allò que encengué aquelles venes, adoneu-vos tan sols que sagnen.
Salaria Kea - Infermera i Brigadista nordamericana
Vaig salpar de Nova York amb la segona Unitat d'ajuda Mèdica Americana. Jo era l'única representant de raça negra. El doctor en cap del grup, refusà de seure a la mateixa taula que jo i demanà per veure el capità. El capità em traslladà a la seva taula en la qual vaig romandre tot al llarg del viatge.
Brigadistes de totes les creences i de totes les tendències van compartir la guerra, cristians, jueus, musulmans, budistes, quàquers, agnòstics….tots diferents però junts en el sofriment.
Samuel Stamler - Brigadista jueu de la brigada "Botwin"
Un soldat espanyol que servia a la meva unitat em va dir que abans de la guerra, ell pensava que tots els jueus eren mercaders i lladres. I ara que ha vist els voluntaris jueus lluitar per la llibertat espatlla amb espatlla amb els soldats espanyols està orgullós de ser el nostre company.
Intel·lectuals i analfabets compartiren les trinxeres i les tasques d’alfabetització en les quals, tothom hi va aprendre.
El fet que aquests valors ens demostra que la consciència col·lectiva ha evolucionat cap a posicions individualistes i insolidàries.
El memorialisme, casa comú de l’antifeixisme
Fa uns anys, veiem les Brigades Internacionals amb nostàlgia i i respecte, però aquella Arcadia en la que creiem viurecreiem viure, va trontollar i l’ultranacionalisme , l’odi al diferents i els egos desfermats, ja formen part de la normalitat.
El feixisme pica a la porta amb força i el millor homenatge que podem fer a les persones que jeuen aquí, eternament, és plantar-li cara a totes les noves variants que presenta. Tan sols cal dedicar una petita part del nostre temps per organitzar-nos, sense mirar el carnet de qui tenim al costat.
Segur que no tindrem la valentia d’aquestes persones, ni estarem disposats a perdre-ho tot, ni ens podem imaginar el que van patir però tot plegats, podem construir camins per a pau i la llibertat.
El memorialisme és un dels espais adients per a acumular forces i millorar en la capacitat d’influència envers la societat. Però encara som pocs, disposem de recursos escasos i ja fem tard. Per això em permeto el luxe de demanar-vos que doneu un pas endavant i participeu activament en la construcció d’un món millor. Pensant en les persones de les Brigades Internacionals i en el futur dels nostres fills i filles.
Juntem-nos! Tan se val el color de la pell, el carnet, el sentiment identitari, la religió, la llengua, cal barrar el pas a aquesta gent.
La guerra
Aquests dies hem vist com la premsa ens explica la importància d’iniciar un procés de rearmament que ens farà viure més segurs i que suposarà un impuls econòmic per a les empreses del sector i fins i tot, ens donarà feina.
També hem vist com parlamentaris progressistes es mostraven disconformes amb el fet però l’acceptaven perquè “el món és com és”.
Quan parlerm de les Brigades Internacionals, uns estructura militar, no vol dir que glorifiquem la guerra. L’humanitat no necessita més exèrcits ni més guerres. La guerra és l'expressió d’un fracàs col·lectiu i nosaltres, la gent normal, sols aportem el cadàvers de tots els bàndols, som la carn de canó i la sang que remulla les runes.
No podem acceptar la guerra inevitable com un fet immutable; perquè el “món és així”.
És per això que seguim proclamant que l’internacionalisme és l’expressió de l’amor entre pobles i en conseqüència, és un valor incompatible amb el rearmament mundial.
Amigues, amics, camarades, Moltes gràcies,
Visca la República!
Visca les Brigades Internacionals!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada